Nuestra primera maniobra.

Siéntense, tomen una buena posición y prepárense para un pequeño vomito de Laia’s brain en todas condiciones.És increíble la capacitat d’expressió que ens proporciona la gestualitat d’un cos, el moviment creat per impulsos que mai deixen de ser sentiments que rondinen dins nostre i aquesta la vía d’escapisme de tot plegat, entre d’altres. Aquesta és només una petita manera de presentar-vos la meva idea sobre una de nuestras ‘’primeras maniobras’’ devant del que, pel que sembla, comença a formar part diaria de totes les nostres vides. Quántes mirades han dit més que paraules? Quántes mans han parlat més que aquestes? Per encaminar-vos una mica… El meu projecte es basa en la gestualitat del cos per devant de les paraules, la traducció de la nostre ment en moviments d’instants fugissers que ajuden a crear una imatge del que sembla haver-hi dins pels que estem a fora. Ulls, boques, orelles, mans, dits, pits, panxes, peus, conys, polles, espatlles, cames, culs, pells, pigues, cicatrius. Cos. Gestualitat. Caracterització. Situació. Sentiment. Expressió.Observeu les persones com a un quadre on fins l’últim detall ajudi a descobrir qui el va pintar i perqué així en aquell moment… Un llibre del que només cap mirar-ne la coberta…I a disparar! Un parell de fotografíes que segueixin un fil conductor crec que n’és una bona manera. Espero la vostra resposta y las más sinceras críticas (porfavor!) respecto el tema. Sobre els aspectes tècnics me abstengo completamente. Aquí os deixo llibertat lumínica, de tractat químic o digital i derivats que volgueu! Així que venga photographers! Dejad que fluyan vuestras mentes i que éste grupo se deje brillar aún más! Sort i a observar!

Laia Albert.